És la primera pregunta que ens fa tothom i gairebé cap agència la respon a la seva web. La respondrem amb números.
Els tres trams del mercat
Entre 250 i 450 €/mes. Normalment un freelance o una agència molt petita. Sol incloure la programació d’entre 8 i 12 publicacions al mes amb contingut que aportes tu o que es produeix a partir de banc d’imatges. Serveix per mantenir el perfil viu. No esperis producció pròpia ni estratègia.
Entre 600 i 1.200 €/mes. És la franja on treballa la majoria d’agències serioses per a PIME, i on estem nosaltres. Inclou estratègia, producció pròpia de foto i vídeo, gestió de comunitat i informes amb dades de negoci. Aquí ja hi ha algú pensant, no només publicant.
Més de 1.500 €/mes. Diverses marques, diversos idiomes, publicitat gestionada o volums de contingut alts. Sol incloure un equip assignat i compromisos de resposta.
Què fa que un pressupost pugi
- Producció pròpia. Anar al teu negoci a gravar i fotografiar costa temps, i és el que més diferencia el resultat.
- Nombre de canals. Cada plataforma demana format i ritme diferents. Dos canals ben portats valen més que cinc a mitges.
- Freqüència. No és el mateix publicar tres vegades per setmana que cada dia.
- Idiomes. Cada idioma afegit multiplica la feina de redacció i revisió.
Senyals que t’estan cobrant malament
Desconfia si el pressupost no diu quantes peces al mes inclou, si ningú t’ha preguntat pels teus objectius de negoci abans de donar-te preu, o si et prometen un nombre concret de seguidors. Els seguidors es compren; els clients, no.
El que de veritat hauries de preguntar
No preguntis només quant costa. Pregunta què rebràs cada mes, qui produeix el contingut i com es mesurarà si funciona. Una agència que no sap respondre a les tres no hauria de gestionar-te res.
A la nostra pàgina de preus hi ha publicats tots els nostres rangs. Si el teu pressupost no arriba, t’ho direm a la primera conversa en lloc de fer-te perdre una reunió.
Què hauria d’incloure una gestió professional
El preu de les xarxes socials no s’entén mirant només el nombre de publicacions. Hi ha una diferència important entre reutilitzar plantilles i construir una presència que representi de veritat el negoci. Una gestió seriosa inclou estratègia, calendari, redacció, disseny, revisió, coordinació, publicació, anàlisi i, quan cal, producció de foto o vídeo. Si a més hi ha campanyes, atenció a la comunitat o diverses seus, l’abast creix.
Abans de comparar pressupostos demana que es detalli què es lliura cada mes, qui produeix el material, quantes rondes de revisió hi ha i com es mesura el resultat. Un preu baix pot ser correcte per a un negoci que només necessita una presència mínima; es torna car quan no hi ha criteri, el contingut no es pot fer servir en altres canals i no genera cap aprenentatge.
Tria el servei segons l’objectiu
Si necessites reserves o visites locals, la gestió s’ha de connectar amb Google, la web i un missatge d’oferta clar. Si vens B2B, LinkedIn pot servir per reforçar autoritat i acompanyar cicles comercials, però no per perseguir mètriques d’entreteniment. Si estàs llançant una marca, potser primer necessites definir identitat, proposta de valor i banc visual abans de comprometre’t a un pla mensual.
Les millors preguntes no són «quants reels inclou?» sinó «quin problema comercial resoldrà aquest contingut?», «què necessita aportar el meu equip?» i «com sabrem en tres mesos que val la pena continuar?». Així la conversa canvia de volum a utilitat.
Com pressupostar sense sorpreses
Defineix un període inicial de treball, objectius realistes i una revisió mensual. Separa clarament la inversió publicitària dels honoraris de gestió i reserva pressupost per a producció si el negoci depèn d’imatges pròpies. Pots veure l’enfocament i els lliurables del nostre servei de social media abans de decidir quin nivell d’acompanyament encaixa amb tu.
Taula ràpida: què canvia realment el pressupost
Dues propostes amb el mateix preu poden ser feines completament diferents. La diferència sol estar en tres coses: si existeix una estratègia abans de publicar, si el contingut es produeix per al teu negoci o s’adapta a partir de plantilles, i si algú analitza les consultes que arriben. La gestió bàsica pot mantenir una presència; una gestió orientada a negoci ha de decidir què mostrar, quan i per a quin client.
- Canals: no costa el mateix coordinar Instagram que sumar-hi LinkedIn, TikTok o una fitxa de Google.
- Producció: foto i vídeo propis requereixen planificació, desplaçament i edició; són també el que evita que la teva marca sembli intercanviable.
- Comunitat i campanyes: respondre missatges, gestionar ressenyes o coordinar publicitat són tasques diferents de publicar.
- Mesurament: un informe útil connecta contingut, clics, reserves o consultes; no es limita a seguidors.
Senyals d’un pressupost que no et convé
Desconfia d’una proposta que promet «estar a totes les xarxes», no aclareix qui crea el material o mesura l’èxit només per l’abast. També és mal senyal contractar moltes peces sense decidir quin servei, producte o moment de compra ha d’impulsar cadascuna. El problema no és pagar poc o molt: és pagar per volum que no deixa cap actiu reutilitzable ni aprenentatge per al mes següent.
Abans de signar, demana un exemple de calendari, defineix una persona responsable d’aprovar i acorda què es considerarà una consulta valuosa. Si vols comparar la teva situació actual amb un pla realista, comença per una auditoria digital i revisa l’abast de la nostra gestió de xarxes socials.
Producció pròpia: la diferència que canvia el cost
Dos pressupostos amb la mateixa xifra de publicacions poden ser radicalment diferents. Programar dotze peces que ja existeixen no exigeix el mateix que desplaçar-se al negoci, gravar, fotografiar, seleccionar material, editar vídeo, escriure textos i preparar les versions de cada format. Quan comparis propostes, separa sempre la gestió de la producció: quantes hores de foto i vídeo hi ha, quantes jornades inclou i qui aprova el material.
La producció no ha de ser setmanal per funcionar. En molts negocis locals resulta més eficient concentrar una sessió al mes, crear un banc de continguts suficient i reservar espai per a l’actualitat. Així es manté una presència reconeixible sense que l’equip hagi d’estar pendent del mòbil cada dia.
Quan revisar l’abast
Revisa el servei als tres mesos amb tres preguntes: ensenyem el que fa especial el negoci?, l’equip pot atendre les consultes que arriben? i hi ha formats que valgui la pena repetir? Si la feina només suma publicacions, però no millora la percepció ni genera converses útils, el problema no és la quantitat: és l’enfocament.